PARR̉QUIA DE SANT PERE NOLASC
  GUIA - català
 

 

      BREU RESUM HISTÒRIC

      L’església que visites era la capella interior del primer convent que els Pares Paüls varen tenir a Espanya. Va ser construïda entre 1710 i 1746 i dedicada a sant Sever i sant Carles Borromeo. Consta d’una sola nau, creuer coronat per una gran cúpula semiesfèrica i dues capelles a cada costat que es comuniquen. La decoració de l’església amb la pintura mural al fresc es va fer a les darreries del segle xviii i començament del xix.

 

      Amb l’ocupació napoleònica (1808), els religiosos van ser expulsats i el convent va passar a ser hospital militar, destinació que va continuar, pràcticament, fins l’any 1939. Tres anys després, l’edifici va ser cedit a l’Ajuntament de Barcelona, el qual va fer enderrocar les dependències hospitalàries i restaurar l’església (1943-1947). També va acabar la torre-campanar de la part esquerra i instal·lar el pòrtic que avui veiem aprofitant les columnes de l’antic claustre conventual.

 

      LA PINTURA MURAL DE L’ESGLÉSIA

      És l’obra més important del pintor francès Joseph Flaugier (1757-1813), introductor del Neoclassicisme a Catalunya i fundador del primer museu públic de pintura de Barcelona. És considerada com una de les millors obres d’art, en pintura mural al fresc, que es poden veure a la nostra ciutat per les seves  dimensions, 387 m² i per qualitat pictòrica i compositiva. (foto 1)


 Foto 1.

      El retaule, una espècie de templet, amb la combinació d’elements arquitectònics i escultòrics i la utilització de colors grisos i ocres que imiten la pedra natural, reïx a donar profunditat a l’església i crea la impressió visual d’ampliar les seves autèntiques dimensions. El cambril de la Mare de Déu de la Mercè, emmarcat per columnes i les figures de sant Pere i sant Pau, ocupa el primer cos del retaule. El segon és coronat per un gran medalló amb la figura del Bon Pastor,(foto 2) acompanyat per les santes barcelonines Eulàlia i Madrona.

Foto 2.

 

      La cúpula representa la glorificació de la Mare de Déu, coronada per la Santíssima Trinitat. Al voltant  d’aquest grup central s’articula tota la composició: sant Josep, amb la vara florida, acompanyat pels apòstols entre els quals destaca sant Pere. A l’altre costat, hi ha figures bíbliques com Moisès i Elies. Recolzats sobre núvols, contemplen la coronació de Maria diversos sants i santes, fundadors d’ordes religiosos, monjos i cavallers en actitud d’oració, i grups d’àngels que volen (foto 3). És una composició plena de força i expressivitat. Les figures són vigorosament modelades fins al punt que n’hi ha que semblen sortir de la superfície pintada. La cúpula descansa sobre quatre arcs de mig punt.

 

Fotos 3

      A cada petxina hi ha pintat (*), en grisalla i amb acusada sensació de relleu, un doctor de l’Església llatina: sant Ambròs, sant Gregori, sant Jeroni i sant Agustí.

 

      El fris està decorat amb 24 àngels, el quals van cap a l’altar portant diversos elements de la celebració eucarística: el calze, l’encenser, l’hisop, la campaneta, la mitra, etc.

 

      UNA AGRADABLE SORPRESA

      L’any 1945, en ocasió dels treballs de restauració es va descobrir una segona cúpula pintada al fresc (*), darrere de la que veiem des de l’església. La separació entre totes dues és de 5 cms en la part inferior, on la cúpula descansa sobre el tambor, i de 56 cms en la part superior de la semiesfera.

 

      El tema central de la composició pictòrica és similar: coronació de la Mare de Déu  per la Santíssima Trinitat. Màrtirs, sants, bisbes i religiosos contemplen l’escena en actitud orant; mentre grups d’àngels, suspesos del cel, sostenen llibres, corones i túniques en forma de dossers. El seu estat de conservació no és gaire bo a causa de les sals provocades per antigues filtracions d’aigua de pluja.

 

      Durant els últims treballs de restauració realitzats per l’Ajuntament (1998-1999) s’ha fet un estudi mot complet i detallat de la segona cúpula aprofitant els mitjans tècnics actuals. S’ha extret també un fragment de pintura de 50 x 40 cms que es pot admirar prop de l’altar major.


      LA PRESÈNCIA MERCEDÀRIA

      Un cop acabats els treballs de remodelació (1943-1947), l’Ajuntament va lliurar el temple restaurat, en ús i usdefruit, als mercedaris, els quals el van inaugurar el 21 de setembre de 1947.

     Sobre el pòrtic es va col·locar, el 24 de setembre de 1960, a manera de fals vitrall, un plafó ceràmic, obra de Joan Guivernau, amb les imatges de la Mare de Déu de la Mercè i de sant Pere Nolasc amb la ciutat i port de Barcelona al fons. Dintre de l’església, ens sorprèn un altre cop la imatge de la Mercè presidint el cambril del retaule central. Va ser beneïda solemnement el 29 de maig de 1948. En les quatre fornícules dels pilars aixamfranats que sostenen la cúpula, hi trobem quatre sants mercedaris: santa Maria de Cervelló, sant Pere Nolasc, sant Serapi i sant Pere Pasqual. En tres altars, hi han deixat la petjada col·locant les imatges de sant Ramon, del Sagrat Cor i de sant Josep.

 

      Després de 22 anys de presència mercedària, el 22 d’agost de 1969, l’església va ser erigida parròquia sota l’advocació de sant Pere Nolasc, fundador de l’orde de la Mercè, tan profundament vinculada a Barcelona. Des d’aquí continuem projectant el carisma mercedari al servei de la llibertat i dels pobres, preocupats per la gent del barri i anunciant amb la nostra alegria i solidaritat cristiana l’amor del nostre bon Pare Déu.


MÉS DETALLS DEL NOSTRE TEMPLE PARROQUIAL:


Sant Pere Nolasc, Fundador de l'Orde de la Mercè i titular de la nostra parròquia.


Sagrari i santa Maria de Cervelló, primera mercedària.


Sant Pere Pasqual, religiós mercedari, escriptor eclesiàstic, bisbe i màrtir.


Sant Serapi, religiós mercedari i màrtir.

 
   
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=