EL TITULAR DE LA NOSTRA PARRÒQUIA

          Per decret del 6 de setembre de 1969, el qui llavors era Arquebisbe de Barcelona, Dr. Marcelo González Martín, confiava als mercedaris la nostra parròquia, la qual havia estat erigida canònicament pocs dies abans, el 22 d’agost d’aquest mateix any.

          En va ser elegit titular un sant barceloní del segle xiii: Pere Nolasc. Una persona profundament bona i dotada d’una extraordinària sensibilitat per sintonitzar amb el món dels captius, als quals oferí amor i llibertat.

QUI ERA SANT PERE NOLASC?

          Barceloní de naixement i mercader de professió, va viure intensament els avatars de la seva època. La seva activitat empresarial el va posar en contacte amb la crua realitat viscuda per milers de cristians que, arrencats violentament de les seves cases, ploraven la falta de llibertat i anhelaven el moment de trencar les cadenes i refer la seva vida.

          En un gest de generositat sense precedents, renuncia als guanys del seu negoci i reorienta la seva activitat empresarial de cara a l’alliberament dels captius cristians, que es troben en poder dels sarraïns. A partir d’aquest moment, els seus diners, la seva experiència de mercader experimentat en cent viatges a les terres musulmanes de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, i la seva mateixa persona, es posaran al servei dels captius, als quals anirà regalant llibertat per mitjà de nombroses redempcions.

EL FUNDADOR DE L’ORDE

          Inspirat per Maria, funda el 10 d’agost de 1218 l’Orde de la Mercè. Davant l’altar major de la catedral de Barcelona, Pere Nolasc i els seus companys emeten la seva professió religiosa i es consagren a Déu i al servei dels captius cristians.

          Els petits convents, que van sorgint als regnes d’Espanya i França, seran llocs on es lloa Déu, es treballa en favor dels captius i d’on irradia el missatge d’amor i llibertat començat per Pere Nolasc.

ELS SEGLARS AL SERVEI DEL MOVIMENT REDEMPTOR

          El món cristià d’aquella època no va quedar-se de braços plegats davant l’obra redemptora realitzada per Pere Nolasc i els seus frares. Al voltant de les residències acabades de fundar es va anar formant un moviment redemptor en el qual grups de seglars, homes i dones, ofereixen la seva generosa col·laboració, ajuden els frares en la feina de recollir almoines per als captius, atenen en els hospitals del nou Orde religiós els pobres i malalts, i els captius que tornen a casa en una situació precària i amb la salut malmesa.

UN MISSATGE ACTUAL

          El missatge d’amor de Pere Nolasc i la seva meravellosa intuïció: l’autèntica riquesa de l’home és la seva dignitat de persona i la seva llibertat, continuen vius i més actuals que mai. Perquè tot allò que coarta o impedeix el desplegament de la llibertat personal és un greu inconvenient que acaba deshumanitzant la persona i reduint-la a la categoria d’objecte d’esclavitud. Per això, si la nostra Comunitat parroquial vol, de veritat, viure el missatge del seu titular, ha de demostrar una sensibilitat especial pel món de la marginació, de la 
pobresa i manca de llibertat. Aquest és el repte que tenim al davant.